FI DEL RODATGE D’INCERTA GLÒRIA
  • 27
  • 06
Fi del Rodatge d’INCERTA GLÒRIA 
 
Quan s’acaba el rodatge duríssim després de vuit setmanes i amb horaris girats per les escenes nocturnes, la fatiga de l’equip és molt gran, però només de sentir el darrer cop de claqueta comença l’enyorament de tanta intensitat compartida, de tant esforç abocat: les abraçades i els plors dels actors, dels tècnics, de tots aquells que han fet possible que del no-res en surti una pel·lícula que si és bona, quedarà per la història. I si això passés amb aquesta INCERTA GLÒRIA tothom sap que es deurà al seu talent i a la seva aportació sota la batuta ferma i alhora sensible d’aquest magistral arquitecte de les emocions que és l’Agustí Villaronga.
 
Si el rodatge de PA NEGRE, el vam acabar estimbant el cavall pels cingles de Tavertet, commocionats pel que acabàvem de fer, INCERTA GLÒRIA l’hem acabada amb l’escena més divertida del guió: els soldats al riu en plena canícula reben les ordres del seu superior, el tinent Picó -David Bagés– que els hi clava un discurs sobre els grans enemics de l’exèrcit, els polls i la pornografia davant la perplexitat d’un Lluís -Marcel Borràs- que s’acaba d’incorporar a la companyia. En nom de la higiene reparteix sabons a tort i a dret i els ordena que no tinguin vergonya d’ensenyar les vergonyes i amb el crit de -rompin files!- una cinquantena d’homes, desempallegant-se dels uniformes, salten a l’aigua nus i eufòrics, cridant -Visca la república!- La disciplina del rodatge no impedeix una gresca considerable i una enveja dels que no som actors perquè la calor del 22 de juny és considerable.
Després una corrua de carros tirats per ases i cavalls carregats de maletes, flassades i objectes personals s’endurà en Lluís, la Trini -Bruna Cusí– el seu fill Ramonet i un grapat d’homes i dones que han perdut la guerra, els nostres refugiats, cap a l’exili.
Amb aquesta alegria i aquesta tristesa que sintetitzen bé l’estat d’ànim de tothom i que no s’ha volgut perdre l’Oriol Pla, malgrat que no li toca la seqüència, amb aquesta felicitat per la bona feina ben feta, vull donar gràcies a un equip tècnic i artístic que ha estat a l’altura d’un projecte tan ambiciós.
Us agraeixo la il·lusió, l’esforç i l’ofici que heu bolcat en el rodatge d’aquesta INCERTA GLÒRIA que amb el vostre talent i la vostra generositat d’incerta, podeu estar-ne ben segurs, no en tindrà res. Una abraçada ben estreta d’agraïment i d’amistat que us abraci d’un a un, d’una a una i a tots alhora!
 
 
Isona Passola
 
—————————————————————————————————————
 
Fin de rodaje de INCERTA GLÒRIA.
 
Cuando termina un rodaje durísimo después de ocho semanas y con horarios revueltos por las escenas nocturnas, la fatiga del equipo es muy grande, pero sólo oír el último golpe de claqueta empieza la añoranza de tanta intensidad compartida, de tanto esfuerzo dedicado: los abrazos y los llantos de los actores, los técnicos, de todos aquellos que han hecho posible que de la nada salga una película que si es buena, quedará para la historia. Y si esto pasara con esta INCERTA GLÒRIA todo el mundo sabe que será por su talento y su aportación, bajo la batuta firme y a la vez sensible, de este magistral arquitecto de las emociones que es Agustí Villaronga.
Si el rodaje de PA NEGRE lo acabamos tirando el caballo por los acantilados de Tavertet, conmocionados por lo que acabamos de hacer, INCERTA GLÒRIA la hemos finalizado con la escena más divertida del guión: los soldados en el río en plena CANICULA recibiendo las ordenes de su superior, el teniente Picó – David Bagés – que les suelta un discurso sobre los grandes enemigos del ejército, los piojos y la pornografía ante la perplejidad de Lluís – Marcel Borràs- que se acaba de incorporar a la compañía. En nombre de la higiene reparte jabón a diestro y siniestro y les ordena que no tengan vergüenza de enseñar las vergüenzas y con el grito de – ¡rompan filas!- una cincuentena de hombres, deshaciéndose de los uniformes. Saltan al agua desnudos y eufóricos, gritando – ¡Viva la república!-. La disciplina del rodaje no impide una juerga considerable y una envidia de los que no somos actores porque el calor del 22 de junio es considerable.
Después una hilera de carros llevados por burros y caballos cargados de maletas, mantas  y objetos personales que se lleva a Lluís, a Trini – Bruna Cusí-, y a su hijo Ramonet y un grupo de hombres y mujeres que han perdido la guerra, nuestros refugiados, hacia el exilio.
Con esta alegría y esta tristeza que sintetizan bien el estado de ánimo de todos y que no se ha querido perder Oriol Pla, aunque no le tocase secuencia, con esta felicidad por el trabajo bien hecho, quiero dar las gracias a un equipo técnico y artístico que ha estado a la altura de este proyecto tan ambicioso.
Os agradezco la ilusión, el esfuerzo y la experiencia que habéis depositado en el rodaje de esta INCERTA GLÒRIA que con vuestro talento y vuestra generosidad de incierta, podeis estar seguros,  no tendrá nada.  Un abrazo muy fuerte de agradecimiento y amistad, que os abrace de uno en uno, de una en unay todos a la vez.
 
Isona Passola
 
 
incerta-gloria-post-02
Els actors Oriol Pla, Bruna Cusí i Marcel Borràs

 

incerta-gloria-post-03
Lucia Faraig, foto fixa, i Mercè Paloma, figurinista, i l’equip
incerta-gloria-post-04
L’equip de rodatge d’INCERTA GLÒRIA
 

Comentaris (0)

Respondre

Should you ever have a question, please dont hesitate to send a message or reach out on our social media.
Més Notícies
  • 29 set. 2011
  • 4
PA NEGRE d’Agustí Villaronga seleccionada per l’Acadèmia de Cine Espanyola per competir als Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa i als Ariel...
  • 18 març 2013
  • 0
Isona Passola molt emocionada diu: “estem gratament sorpresos per la resposta de la ciutadania a la proposta de L’ENDEMÀ. És una constatació del moment tan...
  • 9 maig 2016
  • 0
  Arrenca el rodatge d’Incerta Glòria. Quan la corrúa de camions surt del magatzem de producció del carrer de la Granada cap a Osca carregada...